Tan bon punt arriba l'estiu, els balcons fan una calor abrasadora, i és una llàstima deixar el pati buit, però no us podeu seure més d'uns minuts abans de sentir-se ofegat i suant. Molts propietaris experimentats fa temps que han abandonat la confiança en els para-sols; en canvi, utilitzen aliatge d'alumini per als marcs de la seva glorieta, un material conegut per la seva baixa expansió tèrmica, la seva conducció de calor lenta i l'estabilitat estructural. Aquest metall s'escalfa molt més lentament que el ferro sota la llum solar directa; la seva temperatura superficial sol ser uns 15 graus inferior a la del ferro colat, cosa que el fa fresc al tacte. El disseny de perfil buit proporciona una-capa d'aïllament d'aire integrada, que fa que se senti encara més còmode que assegut sota un arbre a la brisa d'estiu. També és resistent a la pluja i a la decoloració UV; mantenir-se com nou durant deu anys no és només un eslògan, és un testimoni de la qualitat inherent del material.
Recentment, he instal·lat un mirador d'aliatge d'alumini de quatre-cantons al meu petit pati. No vaig contractar cap equip de construcció; Jo mateix vaig supervisar el muntatge i va acabar en només tres dies. El sostre està fet de panells de PC-resistents als UV, que són translúcids sense enlluernar i silenciosos fins i tot quan plou. Les columnes són de color gris plata-mat i, quan es combinen amb el paviment de maó blau i la tanca de bambú, sembla una cosa sortida d'una revista. Al matí, m'assec amb una tassa de te mirant els núvols, i al vespre m'avento mentre escolto les cigales. Fins i tot els veïns s'aturen a fer una segona ullada i em pregunten si he contractat un dissenyador. El més sorprenent és que es pot personalitzar en mida i forma: la versió hexagonal sembla més lleugera i elegant, mentre que la versió de quatre-cantons és perfecta per encaixar en jardins petits. Fins i tot les ranures de les bandes d'il·luminació, els ganxos i els-forats preforats per a les cadires de vímet es van planificar amb antelació. El vent recorre el ràfec, un suau so metàl·lic, com si el mirador estigués respirant. No roba el paisatge, però li dóna un lloc on descansar.